Si donem una ullada només a les dues últimes dècades del segle XX, el que més destacaria serien les millores urbanístiques i d’infraestructura, en general, realitzades a Fortià. Cal esmentar que el poble no compta amb cap bloc de pisos i només una edificació té més de dues plantes.
Hi ha dues noves urbanitzacions que facilitaren l’arribada i empadronament de nous veïns des dels anys 60. La Pera i Pont Martí estan situades abans d’entrar al nucli urbà des de la carretera GI V- 6212 venint de Vila-sacra. Compta amb 76 propietaris que segregaren finques rústiques que han donat lloc a aquests nous nuclis de població.
L’expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, havia d’inaugurar l’any 1988 la plaça que porta el seu nom -on hi havia hagut l’antic cementiri-, però no hi pogué assistir per malaltia poc després morí.
L’any 1989 s’aprovà la urbanització del Camp de l’Església, amb 24 noves parcel·les destinades a habitatges unifamiliars. També es pavimentaren els carrers, es cobrí el rec de les Campanes i es pogué substituir l’antic rellotge del campanar per un nou equip de sonorització electrònic.
L’any següent es construí un pont nou a la carretera de Sant Cels per evitar inundacions en cas d’aiguats. Es plantaren dos-cents arbres de diverses espècies al cementiri, al camp de futbol i a la zona verda de la urbanització del Camp de l’Església.
Al llarg de l’última dècada, s’han fet obres de millora en sanejament i enllumenat públic, i també dels accessos al poble, tant pel sector de Vila-sacra com el de Riumors, i també s’ha construït una marquesina per a autobusos.
L’any 1991 conclogueren les obres d’enllumenat públic als barris de la Pera, Pont Martí i la carretera de Vila-sacra, així com l’arranjament de l’edifici del Centre Agrícola.
Al mes de maig del 1994 s’inaugurà el dispensari mèdic i una pista poliesportiva. Quatre anys més tard es construí un mur de contenció amb millora de serveis i construcció de voreres a l’avinguda de la Diputació i s’amplià la carretera.
Una de les últimes obres importants del poble, l’any 2000, ha estat la instal·lació de la xarxa d’abastament d’aigua, juntament amb Riumors.
El pressupost municipal ha augmentat molt considerablement. Així l’any 1971 fou de 302 mil pessetes, l’any 1979 ja pujà a 1.250.000 pessetes, el 1981 a 2.060.000 pessetes, el 1984 a 4.200.000 pessetes, i el 2001 ha estat de poc més de 41 milions de pessetes.
Les llicències fiscals municipals concedides han estat importants per al desenvolupament de la vida al poble. L’any 1977 s’atorgaren 13 llicències, el 1980 foren 18, el 1983 pujaren a 23, el 1984 sumaren 25. L’any 2001 s’han aprovat les llicències per a l’entrada en funcionament de dues cases de turisme rural als afores del poble.
Les estadístiques elaborades per l’Institut d’Estadística de Catalunya més recents ens informen que Fortià compta l’any 2001 amb 549 habitants. El 10,5 % té entre 0 – 14 anys, 65,8% de 15 a 64 anys i el 23,7% més de 65 anys (1996). La població activa és de 189 persones, un 25,9% de les quals treballa al sector primari. Hi ha 524 vehicles de tracció mecànica censats i 218 telèfons.
L’activitat que ocupa més població activa són els serveis, encara que també hi ha un taller de reparació de maquinària agrícola i una serralleria. Tenen instal·lat el seu negoci a Fortià: una botiga de queviures -Alimentació i Tabac Tibau-; una carnisseria i cansaladeria -Enric Noguer; una fleca- Victòria Barneda i Rost; un cafè -Ca l’Albert; i dos restaurants dins del poble -Reina Sibil·la i el Trull de Fortià- i una perruqueria.
Fora del nucli urbà, però dins del terme municipal, hi ha instal·lats els següents negocis: dues benzineres, Agip; Euro-moble de Bru i l’assecador comunitari de l’Empordà de cereals, situat a la carretera de Vilamalla a Fortià, i dins del nucli urbà un magatzem de distribució de derivats làctics, un altre de venda a l’engròs de fruita i un de cultiu i venda de cebes.
L’escola té en l’actualitat 44 nens (2002) distribuïts en quatre classes on també s’acullen els de Riumors.
El diumenge 7 de gener del 2001, Sant Julià, Cepsa inaugurà la instal·lació de la xarxa de gas juntament amb el poble veí de Riumors. També aparegué el primer número de la revista local La Sibil·la que, amb una periodicitat anual, té la intenció d’informar de tot allò d’àmbit municipal que pugui interessar als fortianencs.