Els primers trenta anys del XX

Fortià encetà el segle XX amb un cens de 470 habitants, la qual cosa representà un augment de més de cent persones respecte a la població que tenia el municipi a principi del segle XIX. L’any 1930, el poble passà a tenir 564 habitants. Això significà un augment de població de cent trenta-dos habitants només en trenta anys. L’any 1900, la distribució de cases i habitants de Fortià per nuclis de població era de 95 edificis al cap del municipi, amb 427 habitants, i Fortianell, amb 8 edificis i 43 habitants. D’aquests 470 habitants, només 172 sabien llegir i escriure; i, segons aquest mateix cens 248 eren homes i 222, dones.L’augment demogràfic d’aquest període també es traduí en un augment de l’activitat econòmica al poble. L’any 1900, la matrícula industrial comptabilitzà: tres cellers, una taverna, dos molins, un carreter, un ferrer i un fuster. Dotze anys després s’hi comptabilitzaren: dos trulls d’oli – els trulls d’en Vicenç Bru i d’en Pere Salvio-, un paleta, una barberia, un celler, una carnisseria, una fusteria, un carreter, un establiment de queviures, un estanc, un ferrer, una fleca, dos molins de farina -els molins d’en Miquel Gispert i d’en Pere Pujol -, una taverna, una premsa de vi – el celler d’en Vicenç Baldoira-, dos conreadors de ceps americans – en Joan Ferrer i en Salvi Tibau-, un venedor de cebes de la varietat de Figueres – l’Antoni Vidal-, i una agència d’assegurances.

Aquest mateix any 1912, entre els principals propietaris de Fortià trobem Jaume Colomer, Josep Feliu, Salvador Ferreró i Salvi Tibau; entre els principals ramaders, trobem Vicenç Bru, Pere Nogué, Josep Salleras i Salvi Tibau; i entre els principals productors de vi, Josep Feliu, Joan Ferrer, Tomàs Plà i Salvi Tibau.

Fortià en aquest període experimentà pocs canvis tant en l’aspecte urbanístic com d’equipaments. L’Ajuntament continuà ocupant el pis superior de la sagristia com a casa de la vila. Sorgiren, però, alguns projectes que generalment no arribaren a prosperar a causa de la manca de recursos econòmics, entre aquests, la construcció de l’edifici de les escoles de l’any 1922 o el projecte de construcció del ferrocarril de la Guardiola a Roses de l’any 1928 que travessava el terme de Fortià . També és cert que es feren algunes obres importants, com la instal·lació de l’enllumenat elèctric l’any 1922 i el telèfon l’any 1923.

Segons sembla, les condicions sanitàries i higièniques dels carrers de Fortià en aquests anys no foren les més adequades perquè l’any 1904 l’Ajuntament ordenà a tots els veïns que tapessin els forats de les aigüeres que desaiguaven directament al carrer per evitar la formació de basses d’aigües residuals. Així i tot, l’any 1916 l’Ajuntament va haver d’amonestar alguns veïns perquè continuaven llençant les aigües residuals al carrer. En aquest mateix any i per acabar d’una vegada per a totes amb aquest problema, l’Ajuntament va prohibir definitivament aquesta pràctica amb un ban. Així i tot, l’any 1923, el Ple de l’Ajuntament acordà habilitar la part posterior de la casa amb el núm. 12 del carrer Unió, propietat de Jaume Colomer, com a escorxador municipal per evitar que es fessin les matances d’animals al mig dels carrers.

La manca de camins i el mal estat dels existents fou objecte de preocupació per part de les autoritats municipals. L’any 1909, s’acordà la reparació del camí de Fortià a Sant Cels; i l’any 1916, la reparació i millora del camí veïnal de Fortià a Riumors (declarat d’utilitat pública l’any 1918).

L’any 1910, s’iniciaren els primers passos per a la construcció de la carretera que de Fortià comunica amb la carretera general de Besalú a Roses per Vila-sacra. Aquest nou vial no entrà en servei fins a l’any 1924. Per a la seva construcció s’hagué de recórrer a l’expropiació forçosa dels terrenys, tot i que alguns propietaris com els Còdol, els Estrada, els Batlle i els Illa els cediren de manera gratuïta. Per a la seva construcció l’Ajuntament sol·licita l’any 1919 una ajuda a l’Estat i a la Diputació de Girona.

Paral·lelament a la construcció d’aquesta nova carretera, l’Ajuntament inicià també l’any 1912 els tràmits per a la construcció del vial que de Fortià comunica amb la carretera general de Besalú a Roses per Castelló d’Empúries, que no entrà en funcionament fins a l’any 1914. El projecte s’encarregà al pèrit agrònom figuerenc, Antoni Papell i Camps; l’obra va costar un total de 4.835,80 pessetes.

Del temps de la Dictadura de Primo de Rivera s’han conservat dues actes de destitució dels membres de l’Ajuntament. El 4 d’octubre de 1923, just un mes després de l’arribada al poder de Primo de Rivera, es presentà a la casa de la vila de Fortià el comandant de la Guàrdia Civil de Sant Pere Pescador per destituir l’Ajuntament integrat per l’alcalde, Salvi Tibau i pels regidors Salvador Cabrafiga, Joan Basi, Pere Puig, Josep Nicolau, i Josep Pagés. Foren substituïts pels membres de la Junta Local d’Associats: Salvador Soler – escollit nou alcalde-, Miquel Prats, Miquel Budó, Joan Gelabert i Sebastià Busquets.

Cinc mesos després, el 7 d’abril de 1924, aquest consistori fou destituït per l’ordre del delegat governatiu de Figueres, de data sis d’abril, i substituït per un nou ajuntament integrat per Josep Feliu, Florenci Vidal, Josep Ferrer, Esteve Solà, Tomàs Pla -escollit nou alcalde- i Antoni Tibau.